Llegir en cas d’incendi… o en tot cas, llegir

Just abans que sortís publicat El silenci del far, algú em va demanar si estava preparat per entrar a casa de gent que no coneixia, que em llegissin al ficar-se al llit o que algú, sota el braç, em passegés pel carrer o a l’autobús. Reconec que aquell comentari em va neguitejar una mica. Passades les setmanes des de l’aparició d’El silenci del far i havent parlat amb gent, coneguda i també desconeguda, sé que només es pot sentir agraïment quan algú dedica el seu temps, temps d’oci i evasió, principalment, per llegir el que has escrit. Només se m’acut dir que es tracta d’una mostra de generositat. Si em regales una mica del teu temps, intentaré fer-te viatjar, entretenir-te i, potser, ensenyar-te alguna cosa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Em fa molta il·lusió que, gent que no conec (no em vaig assabentar dels premis que organitza Llegir en cas d’incendi fins el dia que van aparèixer les obres i autors nominats) hagi pensat en El silenci del far. Gràcies a tots els que m’heu regalat una mica del vostre temps, per fer bategar la llum del far enmig de tants llibres que han nascut aquest 2014. Espero que, ni que només sigui una miqueta, us hagi sabut correspondre amb aquesta història de notes i silencis.

Anuncis

Blangoua

Menció especial Primera edició Concurs de relats curts solidaris Organitzat per S’altra Senalla,  Finestra al Sud (Inca), 2011

Blangoua


  13 d’octubre – Blangoua, finalment Blangoua. Fa uns mesos aquest nom no era més que una bogeria i ara ja té una forma concreta en un continent que m’és estrany. El sopar ha estat escàs. Els milers de bots resseguits a batzegades amb el cotxe es cobren ara el seu tribut en forma de lumbàlgia. Sota la llum feble i tremolosa de l’espelma intento posar ordre al meu cervell concebut a l’europea i sense prou dades per comprendre com les coses s’esdevenen en aquest lloc remot… Què deuen estar fent ara els meus? El dissabte al vespre hi ha futbol. Deuen mirar el partit menjant un tall de pizza. Des d’aquí hauria de fer un munt de quilòmetres per trobar un televisor!

  14 d’octubre – La nit ha transcorregut entre somni i vigília, donant voltes sobre un matalàs massa incòmode, sota l’ofec de la mosquitera, amarat de suor i amb la llengua apergaminada, envoltat per sons que desconec perquè aquesta natura no és la meva i desvetllat pels cants llunyans del ramadà com un gemec obstinat i angoixant.
Conservo encara l’impacte de l’entrada a la missió, interrogat a distància pels ulls d’aquesta gent, que m’ha fet comprendre la meva condició d’estranger. La diferència entre ells i nosaltres és que a casa nostra ells només són miserables. Aquí jo sóc l’home blanc. Només he vingut a ajudar-vos…

Continua llegint