Llegir en cas d’incendi… o en tot cas, llegir

Just abans que sortís publicat El silenci del far, algú em va demanar si estava preparat per entrar a casa de gent que no coneixia, que em llegissin al ficar-se al llit o que algú, sota el braç, em passegés pel carrer o a l’autobús. Reconec que aquell comentari em va neguitejar una mica. Passades les setmanes des de l’aparició d’El silenci del far i havent parlat amb gent, coneguda i també desconeguda, sé que només es pot sentir agraïment quan algú dedica el seu temps, temps d’oci i evasió, principalment, per llegir el que has escrit. Només se m’acut dir que es tracta d’una mostra de generositat. Si em regales una mica del teu temps, intentaré fer-te viatjar, entretenir-te i, potser, ensenyar-te alguna cosa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Em fa molta il·lusió que, gent que no conec (no em vaig assabentar dels premis que organitza Llegir en cas d’incendi fins el dia que van aparèixer les obres i autors nominats) hagi pensat en El silenci del far. Gràcies a tots els que m’heu regalat una mica del vostre temps, per fer bategar la llum del far enmig de tants llibres que han nascut aquest 2014. Espero que, ni que només sigui una miqueta, us hagi sabut correspondre amb aquesta història de notes i silencis.