He tornat a escriure

Club El silenci del far

El silenci del far al Club de Lectura de l’Espolsada

Fa dies que no escric. Necessito que alguna altra història em demani d’encarar-me a una nova aventura. És una de les mil virtuts de l’escriptura. No pressiona, no t’obliga. Simplement espera, en silenci, com un far. Però quan tornin els cants de sirena, sap que em tindrà al seu costat, incondicionalment. Aleshores m’hi abocaré i mentre tinc els peus a terra, tindré el cap a mil altres llocs. Ara, però, necessito que els silencis facin camí i vull gaudir de tot allò que l’escriptura m’està regalant. Hi ha tantes coses per descobrir i per aprendre.

Ahir a la tarda-vespre en vaig tenir un altre exemple, i un dels bons. Sóc privilegiat. Ahir em van obrir les portes, i el cor, diria, a un espai íntim. Em vaig sentir un escollit. I al mateix temps em vaig sentir acollit. La Fe de la llibreria l’Espolsada em va convidar i hi vaig anar perquè em feia il·lusió. I no ho dic per dir. Estic en un moment que les paraules ja no queden encallades a la gola, el pas del temps fa miracles, sinó que surten, ben dites, però ara sempre surten. Em feia il·lusió. És així de senzill.

Una trentena llarga de persones han llegit El silenci del far i han fet reviure els personatges que he construït i s’han passejat pels espais que jo he imaginat i els han donat vida, a la seva manera, potser no com jo havia concebut, però al cap i a la fi les lletres, les paraules, les idees, han pres forma. Com es deia ahir, les idees que floten al nostre voltant, canalitzades per algú que les transforma en paraules, han cobrat vida. És per això que cada vegada tinc més clar que escriure i llegir és viure.

Ahir vaig ser a la llibreria l’Espolsada, és el meu primer club de lectura i això el converteix en un record inesborrable de per vida, perquè sempre serà el primer. Ahir hi érem tots. L’Aniol Rafel d’Edicions del Periscopi, l’editor, que posa a l’abast de la gent històries escrites, un rescatador de paraules, un descobridor de tresors, gairebé un aventurer. També hi havia la Fe, que no para de picar pedra per fer arribar bons llibres a la gent, que no es cansa de fer el que calgui perquè tothom entengui que sense llegir ens perdem bocins de vida. I hi havia els lectors, ànimes generoses que regalen el seu temps, que van opinar, qüestionar, interpretar el que havien llegit i així van confirmar la màgia de les paraules.

És en aquests moments quan descobreixes que llegir ens fa generosos.

La Fe de l’Espolsada ha fet possible tot això. Crear un espai íntim on la gent comparteix lectures, és a dir emocions, és a dir, vida. I em sento afalagat per haver estat convidat a aquest racó íntim per parlar de tot el que la literatura ens suggereix.

Fa dies que no escric, però ahir algú m’ho va demanar, que continués, sense pressa. Avui he tornat a escriure això perquè penso que us ho devia. Per dir-vos que estic molt agraït pel que em vau regalar ahir.

Moltes gràcies per haver-me volgut per uns moments al vostre grup, per deixar-me entrar i ser, per una estona, un dels vostres. Espero que vosaltres, lectors de l’Espolsada, també ho gaudíssiu com jo mateix.

Una abraçada.

Anuncis

2 pensaments sobre “He tornat a escriure

  1. El plaer va ser nostre Albert. Quan vulguis tens les portes obertes perquè ja ets dels nostres perquè la literatura i els llibres ja se t’han fet indestriables de la vida. Benvingut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s