El silenci del far té dues bandes sonores. La dels personatges de la novel·la i la meva. La música és important per a ells i també ho és per a mi. En un poblet de pescadors, Húsavík, on els silencis ressonen a tot volum, la música és una manera d’expressar tot allò que no es diu en veu alta. Només a través de la música es pot arribar a entendre el veritable valor dels silencis. La música és so, moviment, i cal no oblidar que el silenci, el repòs, forma part inseparable de les notes musicals.
L’altra banda sonora, la que ressona dins del cap, no té res a veure amb tot això. És la música que m’acompanya i serveix per crear un estat d’ànim. Rera cada frase hi ha una cançó que no para de sonar.
Aquesta llista té el desig d’acompanyar les paraules. El silenci del far comença d’aquesta manera, amb la veu de la cantant islandesa Emiliana Torrini. La seva espurna va encetar un dia aquesta història.
Fisherman’s Woman
I’m pretending to be a good fisherman’s woman
Just like Anna Ingunn’s mom
The gladiator of all fisherman’s wives
Makes it a lot easier thinking of you
On the sea where you have to be a month at a time
Working hard in the day
Your hands cracking from the cold and the salt
In the night when you go to bed
You try to sleep by listening to the boat breathing
The boat breathing
And the only thing
The only thing you can think of is me
Waiting for you by the window
With the brightest red lipstick on my lips
Just like Anna waits for her man
How will I learn
I’ll wait
Autora: Emiliana Torrini
Copyright: Warner/Chappell Music Ltd.