El dia que vull oblidar

L’Agnès té un dia molt negre marcat en el seu calendari més recent: «el-dia-que-vull-oblidar-del-tot», en diu. Passa els dies provant algoritmes per resoldre el seu cub de Rubik, i esperant que per fi arribi de Suïssa o de Suècia o d’algun país nòrdic la peça que els falta, a ella i al pare, perquè la vida torni a ser bonica i tot els hi encaixi a la perfecció. Un cuboide tunelat és la clau per obrir un forat de cuc que els permetria viatjar en el temps.

Una novel·la que parla de pèrdua i esperança. Del dol i de fer-se gran.

Destijo de tot cor que la gaudiu

Qui necessita la foto d’una fada?

Qui necessita la foto d’una fada?, una novel·la editada per Animallibres i que compta amb les delicioses il·lustracions de la Zuzanna Celej.

Qui necessita la foto d’una fada? és una història que poden llegir petits i grans construïda amb l’ajuda de la Griselda, una fada que, junt amb d’altres, es deixa caure per casa de tant en tant.

Una història que parla de la màgia de les lletres i de què s’hi amaga al darrere.

Una història que ens explica el veritable valor d’allò que és immaterial.

Només hi faltes tu

Durant dues setmanes el programa Només hi faltes tu de Catalunya Música, que realitza i presenta l’Ester Pinart, ha emès un recull de deu fragments d’El silenci del far.

A través d’aquest podcast es poden recuperar tots els àudios.

Sant Jordi 2015

  

Premi Llança de Sant Jordi 2015 a la millor coberta

El silenci del far va ser distingit, per votació popular, amb el premi Llança de Sant Jordi 2015 a la millor coberta. Vull felicitar el Tono Crsitòfol, que és l’encarregat del disseny, per haver sabut sintetitzar només en l’espai que ocupa la portada, el sentit del text que hi ha a dins. No em fa vergonya dir que aquesta és una de les millors portades de tots els llibres que es passegen actualment. Ho puc dir sense posar-me vermell perquè no l’he feta jo. Estic molt content que la foto, el color, el tacte i tot plegat siguin el complement perfecte per aquesta història islandesa. Felicitats a en Tono, a l’Aniol Rafel i gràcies a tothom que va escollir-la.

Berenar literari 2015 a la Llibreria El Cucut

Aquest dijous, i per cinquè any seguit, la Llibreria El Cucut (C/ Roser, 29-31 de Torroella de Montgrí) ornganitza el berenar literari 2015. Em fa molta il·lusió que m’hi hagin convidat i així poder compartir una estona amb gent que admiro, juntament amb l’Aniol Rafel (editor) i en Manel de la Rosa (escriptor), companys d’Edicions del Periscopi.

Actes com aquest fan que el dia de Sant Jordi s’allargui al calendari. El llibres bé que mereixen alguna cosa més que només un dia a l’any.

Així sona ‘El silenci del far’.

El silenci del far té dues bandes sonores. La dels personatges de la novel·la i la meva. La música és important per a ells i també ho és per a mi. En un poblet de pescadors, Húsavík, on els silencis ressonen a tot volum, la música és una manera d’expressar tot allò que no es diu en veu alta. Només a través de la música es pot arribar a entendre el veritable valor dels silencis. La música és so, moviment, i cal no oblidar que el silenci, el repòs, forma part inseparable de les notes musicals.

L’altra banda sonora, la que ressona dins del cap, no té res a veure amb tot això. És la música que m’acompanya i serveix per crear un estat d’ànim. Rera cada frase hi ha una cançó que no para de sonar.

Aquesta llista té el desig d’acompanyar les paraules. El silenci del far comença d’aquesta manera, amb la veu de la cantant islandesa Emiliana Torrini. La seva espurna va encetar un dia aquesta història.

Fisherman’s Woman

I’m pretending to be a good fisherman’s woman
Just like Anna Ingunn’s mom
The gladiator of all fisherman’s wives
Makes it a lot easier thinking of you
On the sea where you have to be a month at a time
Working hard in the day
Your hands cracking from the cold and the salt
In the night when you go to bed
You try to sleep by listening to the boat breathing
The boat breathing
And the only thing
The only thing you can think of is me
Waiting for you by the window
With the brightest red lipstick on my lips
Just like Anna waits for her man
How will I learn
I’ll wait

Autora: Emiliana Torrini
Copyright: Warner/Chappell Music Ltd.

Llegir en cas d’incendi… o en tot cas, llegir

Just abans que sortís publicat El silenci del far, algú em va demanar si estava preparat per entrar a casa de gent que no coneixia, que em llegissin al ficar-se al llit o que algú, sota el braç, em passegés pel carrer o a l’autobús. Reconec que aquell comentari em va neguitejar una mica. Passades les setmanes des de l’aparició d’El silenci del far i havent parlat amb gent, coneguda i també desconeguda, sé que només es pot sentir agraïment quan algú dedica el seu temps, temps d’oci i evasió, principalment, per llegir el que has escrit. Només se m’acut dir que es tracta d’una mostra de generositat. Si em regales una mica del teu temps, intentaré fer-te viatjar, entretenir-te i, potser, ensenyar-te alguna cosa.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Em fa molta il·lusió que, gent que no conec (no em vaig assabentar dels premis que organitza Llegir en cas d’incendi fins el dia que van aparèixer les obres i autors nominats) hagi pensat en El silenci del far. Gràcies a tots els que m’heu regalat una mica del vostre temps, per fer bategar la llum del far enmig de tants llibres que han nascut aquest 2014. Espero que, ni que només sigui una miqueta, us hagi sabut correspondre amb aquesta història de notes i silencis.

Llibres per llegir, regalar i recomanar.

Les recomanacions de L’Illa dels Llibres per aquest Nadal. Els 25 del 25.

L’Illa dels Llibres (www.illadelsllibres.com) ofereix cada any una llista amb 25 recomanacions per Nadal. Segons diuen, i no els falta raó, “Sabem que hi han molts llibres que podrien aparèixer en aquesta llista i per aquest motiu us convidem a que aneu a les llibreries per poder descobrir més autors i novetats. Llegiu,  gaudiu i recomaneu!”.

Fa molta il·lusió veure com El silenci del far és una de les 25 recomanacions per aquest Nadal, sobretot perquè entre els llibres escollits figuren noms d’escriptors a qui admiro. Aquí la llista completa.

Més enllà de les llistes, que per Nadal hi hagi llibres embolicats és una de les millors notícies. Pocs objectes trobarem amb tantes virtuts. Són regals amb sorpresa doble, quan els obres i quan els llegeixes. No necessiten piles i tenen llarga vida. Quan no es llegeixen fan bonic i quan s’utilitzen et brinden infinites sensacions. Els llibres te’ls menges sol i es poden paladejar en companyia. Ben mirat, que et regalin un llibre és una de les coses més boniques que poden passar.

Com diuen a L’illa dels llibres ‘’Perquè ens agraden els llibres i som el que llegim’’. Millor no es pot dir.

Blangoua

Menció especial Primera edició Concurs de relats curts solidaris Organitzat per S’altra Senalla,  Finestra al Sud (Inca), 2011

---

  13 d’octubre – Blangoua, finalment Blangoua. Fa uns mesos aquest nom no era més que una bogeria i ara ja té una forma concreta en un continent que m’és estrany. El sopar ha estat escàs. Els milers de bots resseguits a batzegades amb el cotxe es cobren ara el seu tribut en forma de lumbàlgia. Sota la llum feble i tremolosa de l’espelma intento posar ordre al meu cervell concebut a l’europea i sense prou dades per comprendre com les coses s’esdevenen en aquest lloc remot… Què deuen estar fent ara els meus? El dissabte al vespre hi ha futbol. Deuen mirar el partit menjant un tall de pizza. Des d’aquí hauria de fer un munt de quilòmetres per trobar un televisor!

  14 d’octubre – La nit ha transcorregut entre somni i vigília, donant voltes sobre un matalàs massa incòmode, sota l’ofec de la mosquitera, amarat de suor i amb la llengua apergaminada, envoltat per sons que desconec perquè aquesta natura no és la meva i desvetllat pels cants llunyans del ramadà com un gemec obstinat i angoixant.
Conservo encara l’impacte de l’entrada a la missió, interrogat a distància pels ulls d’aquesta gent, que m’ha fet comprendre la meva condició d’estranger. La diferència entre ells i nosaltres és que a casa nostra ells només són miserables. Aquí jo sóc l’home blanc. Només he vingut a ajudar-vos…